| Un itinerari geològic pel Port d'es Canonge... | |
      |
|
Presentació Si haguès de recordar les vegades que he estat al Port d'es Canonge crec que perdria el compte. Acompanyant a estudiants hi vaig anar per primera vegada el curs de 1972, just quan començà la seva existència la Facultat de Ciències de Palma, que en aquells moments depenia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Abans, d'estudiant, ja hi havia anat, seguint les indicacions de la Tesis Doctoral de Fallot, de la que hi havia un ejemplar a la Biblioteca de la Casa de Cultura de Palma i del que havia copiat talls y descripcions a mà, ja que encara no hi havia la gran disponibilitat de fotocopiadores que tenim avui. Aixo semblen ja històries de padrins, i la veritat es que tenc algun company que ja ho és, pero tambè es veritat que quant repeteixes aquesta excursió any darrera any i sempre amb atlots de la mateixa edat, pareix que els anys no passan, o al menys ho volem creure aixi. Aquest any de 2005 serà probablement el darrer en que hi aniré amb atlots del meu institut, ja que he demanat la jubilació i aquest és el meu darrer any de classes... Aquella primera vegada que hi vaig anar, ho vaig fer amb els tall calcats damunt paper vegetal i amb anotacions fetes a mà. Ara ja tenim nombroses publicacions que tracten diversos aspectes geològics de Mallorca i Menorca. De moment i aprofitant uns mitjans tecnològics que fa trenta anys no podiem ni somiar, he fet l'edició electrònica d'aquestes pàgines per si qualque mestre o professor de naturals (de biologia i geologia segons ens diuen ara) les volgues utilitzar com a materials (també ara es diu aixi) i treure mes profit de l'excursió. Informació que podeu cercar a partir d'aquesta pàgina:
S'autoritza la reproducció del text i imatges citant la procedència. Agraïria comentaris i suggerències. Enviar-les a: josepverd@geomallorca.es ©2003, Josep Verd Crespí. I.E.S. Berenguer d'Anoia (Inca, Mallorca) Tlf. 971501812
Suggerències didàctiques per l'itinerari L'itinerari didàctic que es presenta en aquesta zona comença a la desviació que hi ha a la carretera C-710 cap al Port d'es Canonge. S'hi arriba passant per Esporles i seguint per la carretera fins arribar a la desviació abans esmentada. Els esquemes topogràfics i geològics annexes inclouen aquest tram de carretera. Seguint aquest trajecte es poden observar els materials del Miocè de la Unitat II i margues del triàsic superior abans d'arribar al començament de l'itinerari a peu. Poc abans s'haurà passat per la divisòria d'aigües entre el Pla de Palma i la Vessant marítima de la Serra. La petita carretera cap el Port d'es Canonge va baixant pel vessant dret del torrent que duu a Cala Gata. Aquest torrent recull les aigües d'una petita conca que pot ser inclosa en les activitats a realitzar a la zona. En els esquemes topogràfic i geològic (es convenient que el professor porti els mapes originals) es localitzen els diferents punts de l'itinerari. La baixada permet veure aspectes geomorfològics relacionats amb diferències estructurals i litològiques, així com observar les importants acumulacions de coluvions d'edat pleistocènica. Aproximadament a la cota 150 i mirant cap al oest, es veu el contrasts litològic i cromàtic entre els materials triàsics (gressos vermell del Buntsandstein) i les margocalcàrees ocres del Miocè (finca de son Bunyola). Per damunt aquest materials, que formen la vessant suau de la vall, destaquen els penya-segats que encavalquen tot el conjunt i que pertanyen al lias inferior. Aquesta visió del conjunt es bàsica de cara a les activitats didàctiques a realitzar a la zona. Seguint la baixada per la carretera s'arriba al port d'es canonge, petit llogaret tradicional d'estiueig i refugi de pescadors. La cala que hi ha al peu de les cases, està excavada en els materials del Buntsandstein i hi ha també uns importants dipòsits al·luvials del Pleistocé. Desde aquest punt i cap a l'oest, es segueix l'itinerari de detall, amb una de les seqüències mes didàctiques que, en opinió dels autors, es troben a mallorca. Un camí perfectament identificable en el mapa i esquemes (la volta del general) es un aflorament quasi continuat fins arribar al contacte entre el Trias i el Miocè, i posteriorment a la gran zona milonititzada que ha creat l'encavalcament de l'unitat II sobre els materials anteriors. Desde ací, el camí es pot continuar fins a Banyalbufar, on s'acaba amb una esplèndida panoràmica sobre aquest poble.
Propostes de treball Les propostes didàctiques de treball per aquest itinerari podrien ser nombroses. Donada la quantitat d'aspectes que es poden tractar, convé sistematitzar-los un poc per tal de no caure amb una simple excursió amb quatre observacions fetes per aquells alumnes que escolten mes al professor. El materials bàsics han de ser unes fotocopies dels mapes geològic i topogràfic y els talls geològics. Com a treball previ a l'aula es recomanaria treballar amb el mapa geològic i saber per endavant els diferents materials i les èpoques geològiques en que s'han sedimentat, així com entendre el que es una estructura amb encavalcaments. Uns models fets amb plastilina poden ajudar a entendre el mapa geològic. La morfologia es pot treballar realitzant els perfils longitudinals dels torrents que aboquen a la zona. També es poden realitzar uns quants perfils transversals que ens ajudin a entendre el relleu i desprès comprovar la similitud del que hem representat amb el que veurem a la realitat. El mapa topogràfic no assenyala els punts on fer les aturades, ja que això pot variar molt, però com a recomanació es poden fer les que s'anomenen a continuació amb les propostes didàctiques per a cada una
|