(Tota la documentació gráfica la podeu
veure a l'apartat de fotografies)
Des que l'autocar ens deixa a la baixada cap el port d'es Canonge es veu la vall i la
petita conca que formen els torrents que aboques les seves aigües a la caleta del Port
d'es Canonge i a unes altres caletes properes com la de cala Gata i la de Son Bunyola. La
millor visió la tendrem a la meitat de la baixada, on es poden veure en el paisatge tot
el que té d'interessant aquest itinerari (01) i des de on
se suggereix als visitants que mostrin les seves habilitats fent un dibuix esquemàtic del
que tenen davant i ho interpretin.
Per fer aquest dibuix es pot suggerir l'existència d'uns materials de tonalitats
clares sobre els que destaca la finca de Son Bunyola (facilment identificable en el mapa)
i uns materials de coloracions vermelloses que corresponen als sòls desenvolupats sobre
els gresos del Buntsandstein. Per damunt d'ells i coronant el paisatge amb uns
penya-segats, destaques els materials calcàris del Liàsic. La visualització del mapa
geològic (mapa)pot ajudar a fer aquesta interpretació.
A més d'aquesta panoràmica i la visió dels materials amb que ens trobarem quan
caminem per la costa, aquesta baixada permet veure un bon exemple de la vegetació natural
de la zona i també la carretera ens proporciona la visió d'uns talls que permeten
reconèixer les estructures dels sòls i la seva varietat. Des del punt de vista ambiental
s'ofereix i es pot analitzar el contrast entre uns paratges boscosos on fins els anys
seixanta l'única intervenció humana era l'agricultura i que progressivament s'han anat
ocupant per segones residències, ja sigui del tipus d'urbanització o per transformació
de les antigues edificacions agràries. Al final del camí encara es poden diferenciar les
antigues cases del primer nucli de població d'estiuejants i pescadors.
La cala del Port d'es Canonge és de color roig. Al fons hi podem veure uns estrats de
gresos del Buntsandstein (04a,02a),
el nivell geològic més antic de Mallorca a excepció d'uns materials pissarrosos que en
molt poca superfície afloren prop d'aquí mateix, a s'Hort de la Cala. Aquests estrats
presenten un cabussament cap a l'Est d'uns vint graus i es veuen afectats per diàclasis
que han sigut ocupades per unes mineralitzacions de color clar (11)
A la cala hi trobam còdols (08 i 09)
procedents de l'erosió actual que ens mostren el treball incansable de la mar. Són, en
la seva majoria, de naturalesa silícea i les seves formes ovalades originals es van
aplanant i es transformen en formes discoïdals, que un dia de mar plana permeten una
divertida competició, la de veure que tira el còdol més enfora i ho fa rebotar més
vegades.
En baixar des de les cases fins a la cala haurem passat per uns conglomerats de colors
ocres, que hem deixat de costat davant la visió dels gresos del Buntsandstein i que ara,
de pujada, ens criden l'atenció (12 i 13). Son uns conglomerats d'edat pliocènica que formen una
plataforma d'abrasió marina i ens informen d'un nivell de la mar superior a l'actual.
Aquest nivell ho podrem observar en uns conglomerats semblants que hi ha entre aquesta
cala i cala Gata i en uns gresos que queden com a restes d'una antiga platja que vorejava
aquesta costa. En el camí a cala Gata es pot observar l'erosió diferencial deguda a
l'alternança de gresos i argiles en el bunts (12a)
Cala Gata ens permet veure un altre aspecte dels gresos del bunts. Aquí un petit
torrentó ens permet veure d'un costat una secció dels estrats i per l'altre veiem el
sostre dels estrats, amb una perspectiva diferent de les diàclasis que els afecten (16 i 17). Aquí es pot veure
l'estratificació creuada que tenen aquests gresos i que ens parlen del seu origen eòlic.
El cabussament d'aquestes capes és el mateix que havíem observat en la primera aturada
del port. Aquí podem aplicar el principi de superposició dels estrats i deduir a partir
de la seva posició que els d'aquesta cala són més antics que els que hem vist abans en
el port. Se suggereix anar fent un tall topogràfic esquemàtic del recorregut i anar
situant aquests punts d'aflorament o d'observació dels materials. Si hi anotam la seva
posició podrem veure en acabar la relació de conjunt entre tots ells.
Des de cala Gata el camí segueix vorejant la costa i passa a la cala de Son Bunyola.
Aquest torrent té una desembocadura més ampla i acaba amb una barra de còdols molt
diferents litologicament dels que havíem vist a la cala del port d'es Canonge. Aquí
dominen els còdols calcàris i la seva acumulació es deu al desmantellament de l'antiga
plataforma d'edat pliocènica que segueix vorejant aquesta costa (13a). En aquesta caleta hi han construït unes barraques per
guardar les barques dels aficionats a la pesca de la zona. Són unes construccions que no
guarden cap criteri estètic, però, al meu parer, no desdiuen dins el paisatge de la
cala.
Deixam la cala per un caminet molt estret i arribam al camí ample que voreja Son
Bunyola. Aquesta possessió està situada sobre els materials miocènics que veiem des del
punt on varem fer la primera aturada i varem dibuixar la panoràmica. El primer tram
d'aquest nou camí transcorre pels gresos vermells del bunts, encara que estan més
tectonitzats i presenten alternances amb nivells més margosos. Sobre aquests materials es
desenvolupa un pinar ama una vegetació de sotabosc de bruc (Erica multiflora), una
planta molt adaptada als sòls silicis. El camí permet veure uns perfils molt
interessants d'aquests sòls, així com veure el paper que juguen les arrels en la
meteorització d'aquests materials (14a i 15a).
Se segueix observant l'estratificació i el cabussament d'aquests materials, que
segueix essent el mateix que observàvem fins ara. S'observa un canvi litològic molt
important, passen a ser uns conglomerats (21 i 22) amb una matriu arenosa silícia. Aquests nivells són
característic de totes les fàcies del bunts i es troben a la zona basal. Poc a poc el
cabussament va canviant, passa a ser quasi bé horitzontal i seguidament canvia; de la
inclinació cap a l'est passen a l'oest. Aquest canvi ens mostra un anticlinal, que pel
seu flanc oest es posa en contacte per falla amb el Miocè.
Seguint el camí s'observa el contacte per falla entre el Triàsic i el Terciari.
Aquest contacte és de difícil observació, però podem observar una milonitització que
es podria seguir des d'aquest camí cap a l'interior de son Bunyola si no fos per la
reixeta que tanca tota la finca. Més endavant apareixen els materials del Miocè mostrant
uns estrats quasi verticals en els que podem veure diverses estructures sedimentàries que
permeten deduir les condicions paleogeogràfiques de la conca en què es sedimentaren
aquests materials (17a, 23 i 25). Des d'aquí es pot veure el Bec de s'Àguila (16a) que, per a la seva disposició estructural, constitueix
una fita en el paisatge. Fins fa poc, es podia anar caminant cap el Bec de s'Àguila i des
d'allà podíem veure la disposició en discordança progressiva (27a) dels materials del Miocè. Ara, el camí està envoltat de
reixeta pels dos costats i no es possible aquesta visió.
Aquests materials miocènics són sin-tectònics, és a dir, es sedimentaren al mateix
temps en què la conca estava sotmesa a un procés de subsidència originat per les
mateixes forces que posteriorment originarien els plecs i encavalcament de la serra. S'ha
d'imaginar un lloc on uns sediments detrítics quedessin situats de manera inestable vora
una zona de talús. Probablement aquest talús era una falla, la mateixa que posa en
contacte el Buntsandstein i el Miocè i el progressiu desplaçament del pla de falla fes
que els materials miocènics anéssim caiguent a sotragades. Aquests materials rellisquen
pel talús i en la seva baixada s'ordenen en funció de la grandària de les
partícules... primer les més grosses i després les més fines, i així sotragada
darrera sotragada. A mesura que la cubeta o conca s'enfonsa, els estrats més antics es
van disposant amb una certa inclinació, fins que amb el pas del temps s'arriba a la
disposició final en forma de la discordança progressiva que podem veure.
El camí fa una pujada i ens permet passar per sobre dels diferents nivells del Miocè,
fins arribar a una zona on es pot contemplar un canvi complet en el paisatge. Uns
penya-segats calcàris pareix que estan a punt de caure damunt noltros. Són les
calcàries del liàsic inferior que encavalquen tots els materials que hem anat
contemplant des del Port d'es Canonge. Tota la zona presenta una intensa milonitització i
es poden observar uns bons exemples de bretxes tectòniques. L'aspecte en balmes que podem
veure es conseqüència de la carstificació que s'ha desenvolupat en els materials
calcàris. L'erosió de la costa fa que quedin al descobert antigues cavitats càrstiques
que són les responsables d'aquestes formes tan espectaculars. (27,
28, 29 i 30). Des d'aquí el camí ens du a Banyalbufar, on el punt
anomenat "sa volta d'es general" es pot veure una panoràmica de les marjades
que caracteritzen aquest poble (31)
